El comerç urbà de Barcelona rotundament en contra de l'ampliació de centres comercials
14 de febrer de 2014
La Fundació Barcelona Comerç, entitat que agrupa als 16 Eixos Comercials de Barcelona es va reunir ahir tarda amb el President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, i amb el Conseller d'Empresa i Ocupació, Sr Felip Puig, als qui van expressar el seu neguit per les informacions que apunten a l'obertura de quatre nous centres comercial, dos a la ciutat de Barcelona - Estació de la Sagrera y Centre Comercial Sagrera- i dos a la seva àrea d'influència -Viladecans centre comercial outlet i Centre Comercial a Cerdanyola del Vallès, a més de l'increment del sostre comercial d'altres dos centres ja existents - Centre Comercial Glòries i Centre Comercial La Maquinista-.
Increment
Centre Comercial Glòries -8.967 m2 (+ Carrefour + C&A)
Centre Comercial La Maquinista -45.000 m2
Estació de la Sagrera (nou) -6.000 m2
Centre Comercial Sagrera (nou) - 22.000 m2
Viladecans centre comercial outlet (nou) - 37.217 m2
Centre Comercial a Cerdanyola del Vallès (nou) -175.000 m2
Total nou sostre comercial 294.184 m2
Aquest nou sostre representa la superfície que ocuparien uns 3.300 establiments comercials de la ciutat. Xifra similar a les botigues que han tancat l'any 2013.
En aquesta circumstància, la Fundació Barcelona Comerç argumenta les raons per les que s'oposa a aquest increment, i que són:
1. L'augment possibilita la pèrdua d'identitat pròpia del nostre model comercial
a. S'aguditza el perill de desertització de la ciutat donat l'evident tancament de comerços.
b. Alhora que aquest tancament accelera la destrucció del nostre preuat model comercial.
2. Augmenta el desinterès per part dels visitants estrangers ja que troba a totes les ciutats turístiques i dins la nostra mateixa ciutat, una igualtat de comerços, ensenyes i marques, que alhora són les mateixes que troben a les noves grans concentracions de comerços.
3. Es trenca la possibilitat de comerç sostenible i solidari que tan bé representa el nostre model comercial actual de proximitat, per a convertir-ho en un comerç que, sota el subterfugi d'un important component lúdic, representa realment un increment de costos que queda en mans dels grans operadors i no pas en les del conjunt de comerciants i una nova "multicentralitat" no basada en la proximitat ni en la sostenibilitat.
4. Converteix la nostre preuada multicentralitat, amb un comerç estès per tot l'entramat urbà de la ciutat, per una de nova bassada en la concentració en noves àrees que de cap manera es poden considerar de multicentralitat.
5. En uns moments en que el comerç estant a la ciutat i a les poblacions de l'àrea metropolitana intenta pal•liar de la millor manera possible la recessió, reconvertint-se i esforçant-se en modificar la seva oferta, adequant-la a les demandes dels nous hàbits de consum que ha provocat la crisi, un augment desmesurat de sòl comercial com el que es preveu no significa altra cosa que el tancament de comerços actualment existents i una pèrdua de llocs de treball molt superior a la hipòtesi de creació de nous.
Per aquestes raons, la Fundació Barcelona Comerç ha demanat al President de la Generalitat i al Conseller d'Empresa i Ocupació que aturin, dins de les possibilitats reals i legals, aquest augment desaforat de sostre comercial, per tal de no modificar tan substancialment el model comercial de la ciutat de Barcelona.
Artur Mas i Felip Puig van escoltar els arguments de la Fundació Barcelona Comerç, i van plantejar la seva intenció de reestudiar els projectes referents, sobretot, a les noves implantacions, valorant la possibilitat de destinar part d'aquests terrenys a usos diferents.